Tots i totes les organitzacions necessiten que les seves pertinences i objectes de valor estiguin protegits del foccaixa forta ignífugava ser inventat per protegir-se del perill del foc.La base de la construcció de caixes fortes ignífugues no ha canviat gaire des de finals del 19thsegle.Fins i tot avui, la majoria de caixes fortes ignífugues consisteixen en un cos de parets múltiples i la cavitat entremig està plena d'un material resistent al foc.Tot i que, abans d'arribar a aquest disseny, els fabricants de caixes fortes van provar amb moltes maneres diferents de fer les seves caixes fortes ignífugues.
Les primeres caixes fortes eren cofres de fusta amb bandes de ferro i llençols per fer-los més forts però tenien poca o cap protecció contra el foc.Més endavant, les caixes fortes de ferro també proporcionen una protecció de seguretat similar però res contra el foc.No obstant això, les oficines, els bancs i els rics necessitaven una caixa forta que mantingués les cornisas, els papers i altres objectes de valor protegits del foc.Amb això en ment, van començar una sèrie d'avenços per als fabricants de seguretat a banda i banda de l'Atlàntic.
Una de les primeres tècniques ignífugues va ser patentada als EUA per Jesse Delano l'any 1826. Va construir una caixa forta amb un cos de fusta cobert de metall.La fusta es tractava amb una barreja de materials com l'argila i la calç i el plombago i la mica o lleixia de potassa i alumini.El 1833, el constructor de seguretat CJ Gayler va patentar el doble cofre ignífug que era un cofre dins d'un cofre i el buit entremig es va omplir amb un material no conductor.Al voltant de la mateixa època, un altre constructor segur, John Scott, va patentar l'ús de l'amiant per als seus cofres ignífugs.
La primera patent britànica per a la impermeabilització d'un cofre va ser feta per William Marr el 1934 i va implicar revestir les parets amb mica o talc i després s'empaquetarien materials ignífugs com argila cremada o carbó vegetal en pols als buits entre les capes.Chubb va patentar un mètode similar l'any 1838. Un constructor competidor, Thomas Milner podria haver estat construint uncaixa forta ignífugaja el 1827 però no va patentar un mètode ignífug fins al 1840 on va omplir petites canonades amb una solució alcalina que es distribuïa per un material no conductor.Quan s'escalfen, les canonades esclaten remullant els materials circumdants per mantenir les coses humides i l'interior de la caixa forta fresca.
Els avenços es van fer als EUA quan el 1943, Daniel Fitzgerald va patentar la idea d'utilitzar guix de París, que va descobrir que era un material aïllant eficaç.Aquesta patent es va cedir més tard a Enos Wilder i la patent era més coneguda com a patent de Wilder.Això va formar la base de les caixes fortes ignífugues als EUA durant els propers anys.Herring & Co's va construir una caixa forta basada en la patent de Wilder que va guanyar un premi a The Great Exhibition celebrada al Crystal Palace el 1951.
A la dècada de 1900, el Underwriters Laboratory of America va establir proves independents per mesurar la resistència al foc de les caixes fortes (l'estàndard actual seria l'UL-72).L'establiment d'estàndards va impulsar canvis en la construcció de caixes fortes contra incendis, especialment a la carrosseria, on les empreses van haver de redissenyar per aconseguir unes unions més estretes entre la porta i la carrosseria i evitar que les caixes fortes s'expandessin i s'enfonssin a altes temperatures a causa del vapor generat pel vapor. aïllament ignífug.Els avenços des de les proves també van incloure l'ús d'acer més prim per evitar que la calor es transferís de l'exterior a l'interior.
L'amiant es va utilitzar a les caixes fortes ignífugues als EUA fins al voltant dels anys 50 i ara la majoria de caixes fortes ignífugues fetes per un fabricant de renom inclouen algun tipus de material compost.Ara hi ha empreses que ofereixen caixes fortes barates amb algun tipus de tauler de foc, encara que més lleugeres i barates, no són tan resistents al foc com les caixes fortes que utilitzen caixes fortes tradicionals que utilitzen el material compost.
Guarda amb seguretatva entrar a lacaixa forta ignífugaEscena amb el desenvolupament de la nostra pròpia caixa forta ignífuga l'any 1996, utilitzant la nostra pròpia tecnologia patentada de material d'aïllament compost.La doble acció de l'aïllament permet l'absorció i el bloqueig de la calor.Les nostres contribucions als avenços en la història de les caixes fortes ignífugues també inclouen el desenvolupament de la primera caixa de seguretat ignífuga amb carcassa de polímer l'any 2006. També s'han afegit funcions impermeables a la nostra línia de caixes fortes per protegir-se dels danys de l'aigua, ja sigui per inundacions o per lluitar contra un foc.Som un fabricant professional de caixes fortes ignífugues perquè aquest és el nostre objectiu principal.El servei de finestreta única ofereix un procés de desenvolupament d'extrem a extrem, des del disseny fins a les proves i la fabricació, tot es pot fer a casa.Ens col·laborem amb alguns dels noms més importants del món que utilitzen el nostre coneixement i tecnologia d'aïllament perquè puguem oferir la protecció que les persones necessiten per als seus objectes de valor en el passat, el present i el futur.
Font: Invenció de la caixa forta ignífuga "http://www.historyofsafes.com/inventing-the-fireproof-safe-part-1/"
Hora de publicació: 25 d'octubre de 2021